El passat 14 d'octubre, amb 79 anys, ens deixava en Francesc Piquet,
en Quico, pal del paller del Centre durant molts anys. El vam
entrevistar per la revista L'empremta del Centre l'any 2010, ja
retirat com actor. Llavors ens va explicar que va fer les primeres
passes al Centre amb tres anys, jugant al pati amb la seva germana
mentre els pares assajaven al teatre o s'estaven al cafetí. Ja una
mica crescudet, ell mateix entrava al cafetí a jugar a billar,
enfilat dalt una cadira perquè no hi arribava. Després s'estrenà
com actor fent tots els papers de vailet en les obres que es feien al
teatre, cantà caramelles amb Mn Àngel Obiols i, finalment, arribà
a l'Estel. Allí va fer el recorregut pels personatges de Nataniel,
Benjamí, Tassis, Abdaró i el dimoni Ashverus, fent parella amb
Ernest Serraïma.
Als setze anys va començar a fer de Jonàs, un dels dos pastors
protagonistes que acabaria fent seu com la pròpia pell. Debutà amb
Antoni Navinés en el paper de Mataties, l'altre pastor protagonista.
Tots dos formaren la parella dels joves de l'Estel que va obrir pas
al rejoveniment del Quadre Escènic de l'època. Aquesta experiència
el marcà profundament i per sempre més es preocupà per
l'acolliment i acompanyament dels joves que volien fer teatre. No és
estrany, doncs, que acabés fent de director. Als setze anys també
començà a ballar a l'Esbart Sarrià, sota la direcció de Manuel
Cubeles. La seva coixesa l'obligava a aguantar-se entre dues cadires
i a confiar en Núria Cubas per a que ensenyés els passos. En Quico
estava admirat de la feina de la Núria i li atribuïa la major part
de l'èxit de l'Esbart.
La preocupació pels joves l'abocà a ajudar els grups Elenc JV Foix
i La Bambolina Negra en els seus inicis. I els joves el corresponien
demanant-li que actués amb ells, però en fer-se gran començà a
retirar-se de l'escenari i només hi pujava si li demanava la Rosa,
la seva dona. La remodelació de l'edifici l'allunyà definitivament
del teatre. N'estava content perquè suposava la seva preservació i
continuïtat, però en mirar-se'l deia -és una gran obra, però ja
no és el meu teatre-. I no hi entrava per preservar el record de tal
i com era quan ell hi actuava.
Els darrers anys pujava al Centre a jugar a dòmino i a acompanyar les
nétes, fins que la salut de la Rosa el va retenir a casa. Ara ha
marxat a la casa definitiva, on li desitgem la millor estada. Deixa
un gran record, molta estima i un profund agraïment. Adéu, Quico.
-----o0o-----
DEDICATÒRIA
DE COMIAT A FRANCESC PIQUET
La
mort sempre és una pena,
no
només un home ens pren,
el
cor nostre tan trist deixa
que
un tros sembla que perdem.
Vida
ha fet al barri sempre,
per
tots era conegut,
des
de ben petit al Centre
ben
fidel ell ha sigut.
Ha
sabut molt bé distreure’s
practicant
activitats
sense
mai oblidar els deures
per
als seus fills estimats.
El
recordo bé a l’escola
talment
com si fos ahir
i
company va ser a la colla
dels
romeus de Sant Medir.
Ses
peus feien com centelles
a
l’Esbart grans giravolts
i
ha cantat les caramelles
amb
mossèn Àngel Obiols.
Quan
l’Estel representava,
pastoret
fou molt graciós,
al
meu avi em recordava,
de
Jonàs feien tots dos.
Dintre
la cafeteria,
durant
una pila d’anys,
a
les tardes cada dia
feia
el dòmino amb companys.
Fins
que un dia ja no gosa
ni
jugar perquè no pot,
per
poder cuidar la Rosa,
ell
de sobte ho deixa tot.
És
estranya l’atmosfera
quan
ens deixa un bon amic,
el
consol únic que ens queda
és
que el Quico no ha patit.
Moltes
gràcies per l’empremta
que
en el poble tu has deixat
i
per sempre el teu exemple
serà al Centre recordat.
Frederic Bou