EL TEATRE DE SARRIÀ, LES PERSONES DE DIVERSES CAPACITATS I UN VISITANT IL·LUSTRE

La Fundació TEAS (Taller Escola d'Arts Sumptuàries) és una entitat que acull persones amb algun tipus de discapacitat mental, o com ells diuen, persones de diverses capacitats, per a la seva inserció en un taller ocupacional on realitzen activitats que contribueixen al benestar i millora de la seva qualitat de vida. La naturalesa d'aquestes activitats és l'expressió artística i inclou feines relacionades amb el món de la pintura, l'esmalt, la ceràmica, la cuina (gastronomia), la música, la creació digital i la narrativa. El darrer projecte ha estat la realització de l'obra de teatre ¿Todos somos Juan?

L'obra és la història d'una persona de les característiques dels usuaris de TEAS, en la que el protagonista explica en primera persona els diferents moments de la seva vida. El procés d'adonar-se i assumir la seva singularitat esdevé el fil conductor. L'obra s'estructura en l'alternança de dues sèries d'escenes. La primera, la narració de la història de Juan per un narrador fora d'escenari -en realitat una veu-en-off gravada pels usuaris de TEAS- il·lustrada per la projecció de dibuixos i fotografies seus. La segona, l'actuació en directe de diversos grups d'usuaris. Entre una i altra escena, la pantalla de projecció que cobria tota la boca de l'escenari pujava i baixava com aquella joguina anomenada yo-yo.

L'espectacle finalitzava quan un dels monitors convidava tothom a manifestar l'alegria de Juan de la manera que sempre expressen aquesta emoció la gent de TEAS: ballant. Els actors -part des de l'escenari, part barrejat amb el públic, a platea- i el propi públic es fonien en un final que celebrava tot el que el protagonista de l'obra havia aconseguit. Perquè Todos somos Juan.

L'obra s'ha representat dues vegades al Teatre de Sarrià. La primera el 23 d'octubre per als parents i amics dels usuaris de TEAS. La segona el proppassat 6 de novembre. En aquesta ocasió el públic estava format per alumnes d'escoles especials i altres entitats que treballen amb disminuïts psíquics, és a dir persones d'altres capacitats. Qui millor podia estar interessat en ¿Todos somos Juan? sinó les persones que viuen la mateixa situació que Juan? Qui millor podia entendre les seves reflexions, goigs i anhels sinó aquells que segurament han tingut els mateixos pensaments i les mateixes sensacions? L'esclat d'alegria del ball final va ser especialment intens en aquesta segona representació.

Entre el públic del segon dia no només hi havia alumnes d'escoles especials i gent d'entitats dedicades a persones de diferents capacitats. També van assistir amics i coneguts d'aquest àmbit i persones que es troben en situacions similars. Entre aquestes volem destacar la presència del president Pasqual Maragall. Es prou conegut que el president està afectat pel síndrome d'Alzheimer i que la fundació que porta el seu nom promou la investigació sobre la prevenció d'aquesta malaltia. El que desconeixíem és que, sense fer soroll, amb la seva presència doni suport a iniciatives com la de la Fundació TEAS i que comparteixi experiències com l'obra ¿Todos somos Juan? No sabem quina impressió li va causar ni quina opinió li va merèixer. Però podem destacar que va compartir l'alegria d'en Juan ballant en l'esclat final de l'espectacle. I que semblava feliç.

Ens alegrem que el president Maragall assistís a la representació de la gent de TEAS (en la fotografia abraça la responsable del muntatge) i que conegués el Centre i el Teatre de Sarrià on, ens consta, no havia estat mai. I, com a tots els que venen per primer cop, li demanem que aquesta visita no sigui última.

El reportatge fotogràfic sencer