LA GALA D'INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA D'ÒPERA DE CAMBRA SEGONS IN FERMEN LAND

Reportatge fotogràfic de Jesús Peró

Reportatge fotogràfic de Ramon Ripoll

Crònica i crítica de la Gala de Inauguració de la Temporada d'Òpera de Cambra publicada al bloc IN FERNEM LAND

https://ximo.wordpress.com/…/teatre-de-sarriagala-inaugur…/…

1 FEBRER 2015 / JOAQUIM
Ahir va tenir lloc en el magníficament remodelat Teatre de Sarrià, la gala inaugural de la temporada dels Amics de l’Òpera de Sarrià, una iniciativa que necessita suport i que cal ajudar a divulgar, entre altres coses perquè tenen com a objectiu programar òpera de cambra a Barcelona, un gènere gens apropiat per a les dimensions gegantines del Liceu i que en un teatre tan acollidor com el de Sarrià pot trobar l’estabilitat que garanteixi a la ciutat títols operístics cabdals que tant poden donar oportunitat a joves cantants, com, i deixeu-me somniar, també portar cantants de renom que ajudin a consolidar el gènere fent que el gran públic s’interessi per títols preciosos injustament relegats als discriminatoris i poc valorats subgèneres.

Per a la inauguració han decidit fer una gala que només es va anunciar va esgotar les localitats i ha obligat a programar-ne una segona que tindrà lloc el proper 14 de febrera les vuit de la tarda. Els noms congregats expliquen les expectatives i l’èxit:Montserrat Martí, Ekaterina Dasovnikova, Marisa Martins, Raúl Giménez, Antonio Corianó, Marc Sala, Joan Pons, Carlos Chausson, Stefano Palatchi i Maurizio Lopiccolo, acompanyats al piano per Joana Pons, Josep Buforn i Davide Dellisanti.

Òbviament amb un reguitzell de noms que abraça a cantants novells i que tot just comencen a fer-se un lloc en el complicat món operístic i noms il·lustres i veterans, en alguns casos ja en una fase de jubilació, hi ha grans i comprensibles diferències, ja sigui per la salut vocal d’uns com en l’experimentada i imprescindible veterania dels altres. Ara bé, caldria anar en compte i no deixar-se endur només per les bones intencions i el caràcter pseudo “familiar”, amateur i voluntarista que acostuma a envoltar les activitats en equipaments d’aquestes característiques, i posar-se des d’un bon inici un llistó ben alt d’exigència.

L’èxit de la gala, amb un públic d’amics, coneguts i saludats entregat i entusiasta es sense cap mena de dubte una boníssima injecció d’optimisme que, entre altres coses, hauria d’ajudar a trobar els socis i benefactors que donin consistència econòmica al projecte, quelcom imprescindible, però que no hauria de fer-los creure que omplint fins la bandera d’entusiasmats “suporters” l’aforament de l’acollidor teatre, està tot assolit. El projecte és tan apassionant com complexa, segurament ells ho saben molt millor que jo,  i els noms que es van reunir, ja fos sobre l’escenari, com entre el públic i en missatges de solidaritat mitjançant uns vídeos que fins i tot incloïen l’agradable sorpresa del suport de Cecilia Bartoli i Josep Bros, al costat dels més assequibles,Maria Uriz, Carme Bustamante, Jaume Aragall, Antoni Comas, Ignacio Encinas, Josep Ruiz, Enric Serra, Alfredo Heilbron, entre altres i lamento si em deixo algú, han d’esperonar a professionalitzar la iniciativa per no caure ni el perillós voluntarisme, ni en el conformisme que tantes vegades condemna a molts projectes amb excel·lents objectius i pretensions, però pocs recursos a un anar tirant poc engrescador.

No crec que fent un detallat i exhaustiu repàs de cadascuna de les intervencions ajudés gaire a la correcte difusió del projecte, i com que crec que cal tenir-lo en compte, donar-li tot el suport i exigir el nivell que en altres ocasions han demostrat (L’occasione fa il ladro), no ho faré.

Jo només els hi diria als joves que es fixessin amb Carlos Chausson, per cert, ja ha anunciat la retirada i no hagués estat gens malament que el Liceu li hagués reservat una funció de comiat en les representacions de Don Pasquale, un dels seus rols més emblemàtics (no sé si hi som a temps), Com deia, el joves s’haurien de fixar com el baix baríton abans de començar a cantar la Serenata de Mefistofeles del Faust de Gounod, ja s’havia guanyat l’atenció del públic. aquestes coses són molt importants, òbviament la veu és el fonament d etot, però hi ha d’haver una predisposició inicial, un entrar en situació i predisposar també al públic. Admirable la interpretació, la manera de dir, el gest, la perfecta dicció, el control de les frases… Tota una lliçó de com s’ha d’actuar encara que vagis vestit de carrer, no tinguis decorat i al costat hi tinguis un pianista. Tot això també s’ha de tenir en compte i massa sovint s’oblida. No es pot tenir una veu esplèndida i sonora i quedar immòbil, tibat i quasi anquilosat intentant meravellar al públic només amb veu. Un cantant ha d’utilitzar el gest, la cara i el cos, per acompanyar a la veu.

Us deixo amb el programa:

Montserrat Martí i Marc Sala
Gaetano Donizetti: Duo Elisir d’amore

Antonio Carianò
Giacomo Puccini: “Recondita armonia” (Tosca)

Ekaterina Sadovnikova i Maurizio Lopiccolo
W.A.Mozart: “La ci darem la mano” (Don Giovanni)

Stefano Palatchi
Salvador Codina: “Mi barca, mi barca” (La Galeota)

Marisa Martins
W.A.Mozart: “Quest’improviso tremito” (Lucio Silla)

Joan Pons
Antoni Parera Fons: Amics, germans

Carlos Chausson
Charles Gounod: “Vous qui faites l’endormie” (Faust)

Raúl Giménez
Alberto Ginastera, “La canción del árbol del olvido“

Ekaterina Sadovnikova
Nicolai Rimski-Korsakov: paria d ela núvia del tsar

Antonio Corianò
Giacomo Puccini: “Addio fiorito asil” (Madama Butterfly)

Montserrat Martí
Giacomo Puccini: “O mio babbino caro” (Gianni Schicchi)

Marisa Martins
Charles Gounod: “Que fais-tu blanche tourterelle” (Roméo et Juliette)

Ruúl Giménez
Giulio Caccini: “Amarili”

Stefano Palatchi
Martínez-Valls: Les neus de les muntanyes (Cançó d’amor i guerra)

Joan Pons
Francesco Paolo Tosti: “Vorrei morire”

Carlos Chausson i Raúl Giménez
Gioacchino Rossini: “Pace, gioia” (Il barbiere di Siviglia)

TOTS
Albert Guinovart: glosa als amics de l’òpera de Sarrià (estrena)

TOTS
Giuseppe Verdi; “Libiamo nei liete calici” (La traviata)

Potser alguns trobareu injust que no parli de qui em va agradar i qui no, quelcom que sempre faig amb total llibertat, però deixeu que aquesta vegada i sense que serveixi de precedent, ho enllesteixi d’aquesta manera.

L’acte va estar presentat per Albert Galcerán i va tenir la participació, com no, de Ramon Gener, el peix de totes les salses.

Us aconsello que estigueu atents a les activitats:

• El 21 i 22 de febrer retorna L’occasione fa il ladro.
• El 11 i 12 d’abril representen Le cinesi
• i el 16 i 17 de maig representen La serva padrona