Diumenge 21, a les 6 de la tarda, al teatre del Centre, el Grup de Teatre Les Corts presenta L'Endemà de Bodes de Josep Pous i Pagès, Alt Empordà 1873—Barcelona 1952, escriptor teatral, periodista i polític català.
Era fill d'un metge republicà federal. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, però no va acabar la carrera. El 1893 es casà amb Mercè Gómez Illa, i per tal de mantenir la família va tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar.
El 1903 es traslladà a Barcelona, on va interessar pel periodisme polític i col·laborà en El Poble Català fins a la seva desaparició el 1918, alhora que es dedicava a la literatura amb els pseudònims de Josep Piula o Pere Mas i Roure.
El 1909 fou detingut arran d'un article d'El Poble Català i restà a la presó durant un mes.
El 1914 rebé una subvenció municipal gestionada per Ignasi Iglésias Pujadas i esdevingué empresari teatral amb Evarist Fàbregas i Pàmies, cosa que li facilità l'estrena de la major part de les seves obres teatrals. Tanmateix, la seva obra més celebrada havia de ser la seva novel·la La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912), amb la qual va assolir l'estil narratiu i la fórmula novel·lesca que sempre havia tractat d'aconseguir, entre el realisme i el psicologisme, amb influències d'Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol.
Del 1937 al 1938 dirigí la Institució de les Lletres Catalanes i fou president de l'Ateneu Barcelonès. El 1939 es va exiliar a Mèxic fins el 1944, quan tornà a Barcelona. Va formar part del Consell Nacional de Catalunya, i cap el 1944 fundà i dirigí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, també conegut com a Comité Pous i Pagès, que va dirigir fins a la seva mort.
El 1998 el seu arxiu particular fou cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu nét, Joaquim Monturiol i Pous.
